Informemos sobre los "escamots d'Estat Català" ya que casi nadie lo hace: una semana antes de que la organización fascista española (Falange Española) hiciera su presentación pública en el teatro de la comedia en Madrid, 8000 "escamots d'Estat Català" desfilaban uniformados paramilitarmente delante del presidente de la Generalitat en el estadio de Montjuic. En ningún libro de texto de historia de secundaria se menciona la existencia de estos escamots y su deseo de implantación popular, mientras se enfatiza la creación de una organización como la Falange, mucho más minoritaria y elitista en aquellos momentos.
La Veu de Catalunya,del 25 al 31Octubre de 1933:
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup2/id/162606/rec/20
Josep Pla, Los fascismos catalán y madrileño
Dimecres, 25 octubre 1933Crónica de Madrid: Els feixismes català i madrileny
Si el senyor Macià ha volgut donar una bona plataforma electoral a les dretes anticatalanistes espa-
nyoles, ha aconseguit totalment el seu objecte, amb la parada de camises verdes de l'Estadi de Mont-
juïc. A Madrid, el tema de totes les conversacions ha girat al voltant d'aquesta parada i els diaris d'ací
recullen, amb fruició tots els comentaris contraris a l'acle de l'Estadi, que fan els diaris de Barce-
lona de sentit esquerrà, sobretot "L'Opinió" i "La Publicitat". Serà difícil de poder evitar, d'ençà d'a-
quest fet, que el feixisme espanyol prengui estat oficial. Fins ara, s'ha pogut eliminar aquest naixement
al·legant que no hi havia cap raó per a permetre camises de color pels carrers; però ara que les ca-
mises verdes d'Estat Català s'han passejat per on han volgut, qui podrà evitar que el feixisme d'ací
es manifesti estentòriament i cruament? En tot cas, ja s'anuncia per diumenge vinent, un míting feixista
a Madrid.
El senyor Macià ha fet un flac servei a Catalunya donant sortida a les seves vel·leïtats de coronel.
Per altra part, l'experiència històrica d'aquests últims anys demostra, a diversos llocs d'Europa, la
gravetat que és sempre jugar amb escamots i gent uniformada pels carrers. Aquests són, precisament,
els símptomes que preparen la formació de les condicions objectives de les dictadures.
Es clar que el senyor Macià ha d'estar amargat. El senyor Macià ha anat fins ara de triomf electoral en triomf electoral a Catalunya. Tenim autonomia, però ès una autonomia de paper. De diners, encara no n'hem vist cap. El traspàs de serveis a la Generalitat està acabat, en una part. En altres aspectes, encara està per encetar. Però la fòrmula econòmica de la valoració dels traspassos, no la tenim, ni dels serveis traspassats ni
er.corc dels que s'han de traspassar legalment. El senyor Macià ha tingut molts diputats al Congrès Ha pogut disposar de ministeris de subsecretaries, de direccions generals i de situacions importantíssimes. Hem. fet, doncs, molta literatura.
Hem fet, doncs, tota la comèdia de la política; però, encara, ens hem d'acarar amb el problema més viu de tots o sia amb el problema dels diners. Es que el senyor Macià preveu un empitjorament de la situació? Jo demano, però: és que, fora de l'hora de prendre cafè, en la qual han fraternitzat esquerrans, aranyistes i socialistes, es pot imaginar una situació de desaire més gran que la que hem tingut els catalans, a Madrid, en aquests dos anys i mig últims? Si això és aixi, no es veu la necessitat d'organitzar ara uns jocs florals feixís-
tics amb camises verdes i tot. Si no tenim més del que tenim, ho devem a l'enorme fracàs de l'Esquerra a Madrid. El senyor Macià, d'una manera certament correcta, se l'han rifat els seus íntims d'ací i ho han fet tan bé que encara es veu obligat a agrir-los els favors que li han fet.
(.....) PLA.
